El 29 de novembre l’auditori de la Pedrera a Barcelona va acollir el darrer dels tres actes commemoratius que es van celebrar aquest any amb motiu del 50è aniversari de l’ICO. Aquesta tercera convocatòria era l’acte de caràcter més institucional i va servir de cloenda de les celebracions organitzades aquest any.
Aquesta darrera trobada va reunir al voltant de 180 persones amb retrobaments força emotius, ja que va aplegar amics i amigues de diverses generacions i, en especial, alguns d’aquells socis fundadors que feia temps que no havíem vist.
L’auditori de l’edifici de La Pedrera va estar obert ja a les 9 del matí quan els assistents van poder veure l’exposició de fotografies, la majoria antigues però també amb una selecció d’imatges més actuals.
Els parlaments i altres actes van començar a les 10 del matí amb la benvinguda de Marta Lacambra directora general de la Fundació la Pedrera i, a continuació, de Jordi Sargatal, soci fundador de l’ICO i secretari de Transició Ecològica de la Generalitat. Durant més de tres hores es van fer reconeixements a institucions, voluntaris i voluntàries, membres de les juntes directives i persones vinculades a la institució des dels orígens, incloent-hi un record molt sentit pels que ja ens han deixat. Així mateix, es va mostrar un vídeo de Toni Llobet amb la participació de fins a 25 persones amb protagonismes diversos dins de l’entitat que van expressar sentiments, projectes i diferents moments històrics. També es van mostrar unes imatges de Toni Bou sobre estornells en vol i un paisatge sonor de l’Eloïsa Matheu d’ocells amenaçats d’espais oberts. La celebració va estar amenitzada pel grup musical HalliGalli que van tocar obres de jazz modern, algunes d’elles vinculades als ocells.

La trobada va acabar amb un brindis amb cava i amb el lliurament d’un número especial de la revista Sobrevolant que recull les 50 fites més rellevants de l’associació, una per any, assolides al llarg de la nostra trajectòria històrica. Durant el comiat final, els assistents van mostrar la seva satisfacció per haver participat d’aquesta festa intensa i carregada d’emocions.

Podeu veure un recull d'algunes fotos aquí.

 

 

 

El passat 18 d’octubre es va fer el segon acte programat amb motiu del 50è aniversari de l’ICO. En aquest cas va ser una trobada que va aplegar els socis fundadors i membres del període 1975-1981 de l’antic Grup Català d’Anellament.  La jornada va tenir lloc a la masia de ca l’Andreu, a Tiana, propietat de la família Giró i una de les primeres estacions d’anellament on es van formar molts dels anelladors dels primers anys d’activitat. La convocatòria va reunir prop d’unes 40 persones entre les quals hi havia Salvador Filella, Jordi Sargatal i els presidents de l’ICO.  A primera hora del matí es va aprofitar per fer anellament, gràcies a l’ajuda i experiència del Raül Calderón, seguit d’una visita al hide fotogràfic i més tard un dinar que va comptar amb parlaments curts i espontanis dels antics presidents de l’entitat. Va ser una trobada emotiva que va servir de retrobament amb companys, alguns dels quals no es veien des de feia 20 i 30 anys. Cal agrair l’acolliment i exquisida disposició de la família Giró per les seves atencions i per poder gaudir d’un escenari magnífic en una trobada per recordar.

Els dies 10, 11, 12 i 13 d’octubre es va celebrar a l’Alguer, Sardenya, el 4t Congrés d’Ornitologia de les Terres de Parla Catalana (COTPC). L’esdeveniment va reunir una setantena de participants procedents de Catalunya, les Illes Balears, el País Valencià, Andorra i Sardenya.

En total, s’hi van presentar 42 treballs, 30 en format de comunicació oral i 12 en format de pòster, agrupats en diversos blocs temàtics: impactes ambientals i canvis en l’hàbitat; seguiment científic i metodologia; educació ambiental i implicació social; conservació i gestió d’espècies; ecologia i comportament; i migració i fenologia dels ocells.

El congrés va comptar també amb quatre ponències plenàries, a càrrec de Danilo Pisu, tècnic de fauna de Sardenya; Sergio Nissardi, de l’associació Anthus (Sardenya); Ivan Maggini, de l’Austrian Ornithological Centre; i Gabriel Gargallo, de l’Institut Català d’Ornitologia (ICO).

Entre les activitats complementàries, es va organitzar una excursió al Parc Natural Regional de Porto Compte, on els assistents van ser rebuts pels gestors del parc i van poder visitar els diversos museus situats a la seva seu. Molts participants van aprofitar l’ocasió per intentar observar la tallareta sarda (Curruca sarda), endemisme local, amb èxit desigual.

Els àpats col·lectius, oferts per l’organització, van tenir lloc a l’Obra Cultural Catalana de l’Alguer, mentre que el sopar de germanor es va celebrar al restaurant Miramare, i va cloure amb un concert improvisat de Joan Castany.

La cloenda del congrés va comptar amb una actuació molt especial: el darrer barber tradicional de l’Alguer, fidel a la tradició local que consisteix en què els barbers cantin en català als seus clients, va oferir als assistents un recull de cançons populars amb referències ornitològiques.

Des de l’Institut Català d’Ornitologia (ICO) volem agrair l’esforç i la dedicació de l’organització, especialment d’Antoni Torre, de l’Institut d’Estudis Catalans – Delegació de l’Alguer, per la seva implicació i excel·lent feina.

El COTPC és una iniciativa biennal que té lloc en diferents punts de les terres de parla catalana i que compta amb la participació i el suport de diverses entitats: el Grup AU de Castelló, la Societat Ornitològica de Menorca, el Grup Ornitològic Balear i Defensa de la Naturalesa, la Societat Valenciana d’Ornitologia, Andorra Recerca + Innovació, el Groupe Ornithologique du Roussillon i l’Institut Català d’Ornitologia.

El passat divendres 17 d'octubre de 2025 vam tenir l'oportunitat de participar a la II Jornada de Recerca Aplicada organitzada pel Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà (PNAE). En aquesta trobada vam presentar el projecte LIFE Aquatic Warblers On the Move (AWOM), dedicat a la boscarla d'aigua (Acrocepalus paludicola), l'ocell passeriforme migrador més amenaçat d'Europa continental.

Com que el PNAE és una zona humida de gran importància per a l'espècie durant la migració prenupcial, el projecte AWOM preveu dur-hi a terme diverses accions de conservació: